El noi de l'andana,
cada dia està
assegut al mateix banc,
sempre a la mateixa hora,
amb la seva mirada trista
i el seu pensament perdut.
Avui l'he vist una altra vegada
però quelcom ha canviat,
la seva cara,
la seva mirada,
ja no era la mateixa.
He passat pel seu costat,
i m'ha dedicat un somriure,
el seu somriure,
ha fet
ha fet
que il·lumini el meu dia.
**