La finestra oberta
domingo, 16 de junio de 2019
Sospirs
Hi ha sospirs d'amor,
que s'escapen amb plaer.
Hi ha uns altres, que surten sense voler.
Els hi ha d'espera, cansament i desesper.
Però els meus per tu, són,
encara que no t'ho creguis,
els més veritables
i sincers.
**
sábado, 4 de mayo de 2019
Ens trobarem
No t'he trobat.
Encara, tu no em veus.
Sóc transparent per tu,
però se que un dia,
els nostres camins es creuaran,
i les nostres ànimes per fi
seran una.
Serà amor a primera vista?
No ho serà?
Jo se que quan això passi,
no hauran dubtes, ni desconfiances
perquè la mirada ho dirà tot
i no farà falta dir res més.
Només estimar-nos, fins al final..
Estic segura,
ho se.
Quan arribi el moment oportú.
Ens trobarem
***
sábado, 30 de marzo de 2019
Tremolo
Tremolo davant teu.
M'inquieta la teva mirada.
No puc sostenir-la,
ni per un moment.
Maleït sentiment
d'insegura feblesa,
que em mata per dins,
i fa que reaccioni
de forma immediata.
I mai mai,
com jo voldria.
Tremolo, sí,
tremolo per dintre,
I jo allà, sense poder fer res.
Tú mentrestant,
em mires tot sorprès.
Que si, que no.
Pensarà sense deixar de mirarme..
I jo, plena de vergonya,
vull desaparèixer.
Estupida feblesa.
Estupida timidesa.
Que fa, que no pugui ser,
jo mateixa.
**
domingo, 24 de marzo de 2019
Respeto
Ahí está rebotado y crispado,
el de al lado se lo mira,
y le dice:
no es para tanto..
Esto hace que su enojo crezca,
por su pasotismo e indiferencia.
y acaben mirándose a los ojos
larga y efusivamente.
Hasta diria yo, con odio,.
!No me entiendes.¡
Te equivocas, si te entiendo..
Una situación.
Dos puntos de vista.
Con dos formas distintas de reacción.
Respeto y tolerancia
es lo que hace flalta.
Tolerancia, respeto
y sobretodo,
empatia.
Pienso
yo.
**
Comienzo o final.
Sólo hace falta un instante,
para que algo comience.
Puede ser una mirada,
una palabra amable,
quizás un gesto.
Sólo hace falta que estés,
abierto a ello.
Pero también a veces,
con tan solo un desacierto,
puedes hacer, que se acabe,
sin poder hacer nada,
al respecto.
**
Apropa´t i no marxis.
Els meus dits marquen
el camí subtilment.
Les meves carícies,
deixen rastre i petjada.
Perquè mai oblidis.
els meus gestos i mirades,
un apropa't
i no marxis.
**
Entradas más recientes
Entradas antiguas
Inicio
Suscribirse a:
Entradas (Atom)