La mar i jo.
La mar està serena;
les ones van i venen, suaument
com la meva respiració.
Sembla una conjunció
aigua, aire i jo.
Sento una pau immensa
mirant l’infinit.
M’acarona una brisa tèbia,
i els cabells dansen al son del vent.
Allà asseguda el temps s'atura,
passa sense més.
La resta del món es torna invisible
i jo en aquest moment,
sóc feliç.
***
