Mentides

  

Ella confiava plenament en ell,
havien viscut tant junts,

es coneixien des de joves

va ser un amor adolescent.
Però ell no era el que deia
o no es mostrava tal qual,
només era una ombra, gens transparent.
La va enganyar, va ser cruel.
No va ser ella qui ho va descobrir,
però quan va caure en la veritat,
no donava crèdit a tant horror.
Tants anys vivint, per aquest amor
i ara s'adonava
que tot havia estat un error.
Tot havia estat mentida,
havia viscut una vida irreal,
carregada de sentiments disfressats.
En aquest precís moment es va adonar
que ni coneixia a la persona 

que tenia al seu davant.
Ja diuen que de l'amor a l'odi hi ha un pas.
Ell s'ho havia guanyat.

Lo pitjor de tot,

que encara l'estimava
o és el que creia,

malgrat tot.

**