L' abraçada

Em trobo entre els teus braços,
en la llar que sempre vaig voler estar.

Et dic coses boniques i sinceres,
però amb decepció veig
que de la teva boca,
 no surten..

La teva mirada em trasbalsa,
m'inquieta perquè no se que significa,
i m'assalten els dubtes.

I fa que m'allunyi i
sembli indiferència,
encara que no ho sigui,
i jo em desfaci per dintre.

Això no és falta de sinceritat,
ni dir una cosa i fer un altre,
només és reaccionar
davant les circumstancies,
i sense jo mateixa adornar-me.

Serà la consciència, que em vol avisar?
que no ets tu el meu destí,
i que no m'haig de deixar atrapar..

L'única cosa que se, és que és massa tard,
ja em vas atrapar aquell dia,
aquella tarda, en la cual em vas parlar.

**

Mirades

La teva mirada m'impactava tant,

que feia que apartés la meva,

i això feia que pensessis,

que no m'importaves.

No ho entenc, 

són coses que passen,

però que ho canvien tot.

Només se que la teva mirada 

em posava nerviosa,

m'inquietava,

però no era per indiferència.

Diuen que les mirades,

ho diuen tot, o no.

De vegades, 

no tot és el que sembla.

**

Me faltas tu

No puedo abrir los ojos,

el sueño me puede,

o será la calor

que me aturde

y no me deja ni pensar.

El día transcurre

pero para mí no pasa,

se ha parado todo

o va a cámara lenta.

Mi pensamiento da vueltas

mi cuerpo no le sigue.

Siento un vacío.

Me falta algo.

Me faltas
TU.

**

He somiat amb tu

Avui en obrir els ulls,

m'he adonat

que estava somiant amb tu,

he tornat a tancar-los

perquè aquesta màgia
 no es perdés

i poder seguir amb aquesta sensació,

de realitat, pau i felicitat.

*

Capseta d'amor

Vull ser més que un desig,

vull ser tot per tu,

vull el teu amor,

en capseta amb llacet vermell.,

per tastar-lo de mica en mica

com si fossin bombons.

Tindré per cada dia

un amor variat i dolcet.

No em diguis egoista

es que lo bo, 

sempre es guarda

sota mil claus,

si no tinc prou amb una capseta

agafaré un bagul
per omplir-lo de desitjos,
 de carícies i petons.

**

Pell

Sinuoses carícies

rellisquen per la pell

fent camins nous de plaer.

Suren les ganes

sorgeixen les ànsies amb deliri

d'una passió sense fre,

però així com si res,

s'esfumen, perquè només,

són això, ànsies,

de la 

pell.

**

Viendo la vida pasar

La enredadera crecía y crecía

viendo la vida pasar

veía de todo un poco,

veía alegrías,

veía tristezas,

veía juegos y enfados,

veía acuerdos,

veía arrumacos,

desde aquel rincón olvidado.

Pero nadie le hacía caso

no necesitaba

demasiados cuidados,

pero pasaba desapercibida

como un mueble más del jardín,

y ella allí resistía

rayos y truenos,

días y días, años eran ya.

Hasta que llegó el cambio

otros rostros aparecieron

y la arrancaron sin piedad.

El rosal que estaba a su lado

triste la miraba, y la vez asustado,

porque creía que la próxima, tal vez,

corriera con la misma suerte,

así fué, pero la sorpresa fué mayor,

porque les llevaron a otro lugar,

a la parte principal

sí, dónde había más luz y más vida,

dónde eran admirados cada día

con cuidados y mimados con atención,

como nunca antes

 habían estado.

A veces los cambios no son malos.
Sólo a veces.

**

La pell no enganya

La pell mai, 

mai enganya

no va amb pors ni disfresses

ni pensa, ni decideix

és l'única que es deixa,

es deixa estimar, tocar, acaronar...

és lliure,

però té memòria,
i és viva,
igual reacciona amb  un calfred,
de passió, que de fred,

però no acepta les mitges tintes

o és blanc o és negre.

Si jo sabés que diuen aquests ulls

aquests gestos, aquestes mirades,

jo podria contestar-te,

i et faria sentir,

sense ni tocar-te.

Si es convertissin en paraules

dolces i tendres,

jo et contestaria

amb mil petons i carícies,

sí, amb la meva pell 

i l' ànima
sencera.

**

Créeme

Te diría tantas cosas

que no se por donde empezar,

pero se que tampoco
 me creerías, 

ni confías,

ni nunca lo harás.
  Lo veo en tus ojos y tus gestos.

Todos ellos te delatan.

Y por eso hasta ahora

mi freno y mi silencio

han sido más fuertes

que las ganas,

 de actuar.

**

Despullada

Sí, sóc així,

com la mare em va..fer,

o la vida, em va convertir,

amb els meus arravataments
i el meu caràcter.

Tímida i introvertida,
seria de vegades, 

i altres dolça com la que més.

Sincera i inflexible 

quan crec que la veritat,

està de la meva part.

Aquí despullada de tota disfressa,

em trec les vestidures

que em titllen els altres,

sense tan sols
saber.

**