Em trobo entre els teus braços,
en la llar que sempre vaig voler estar.
Et dic coses boniques i sinceres,
però amb decepció veig
que de la teva boca,
no surten..
La teva mirada em trasbalsa,
m'inquieta perquè no se que significa,
i m'assalten els dubtes.
I fa que m'allunyi i
sembli indiferència,
encara que no ho sigui,
i jo em desfaci per dintre.
Això no és falta de sinceritat,
ni dir una cosa i fer un altre,
només és reaccionar
davant les circumstancies,
i sense jo mateixa adornar-me.
Serà la consciència, que em vol avisar?
que no ets tu el meu destí,
i que no m'haig de deixar atrapar..
L'única cosa que se, és que és massa tard,
ja em vas atrapar aquell dia,
aquella tarda, en la cual em vas parlar.
**
No hay comentarios:
Publicar un comentario