Convida'm a un tastet dolcet,
un petó dolç, et donaré.
Convida'm a glops amargs,
i això mateix acabaràs bevent.
i això mateix acabaràs bevent.
Parlaven la confiança i la sospita.
La realitat de vegades,ens acarona,
o ens copeja en plena cara,
deixant-nos una insatisfacció represa
en el temps ja oblidat.
I d'altres perdem,
instants sublims
instants sublims
per perdre'ns entre sospites i desconfiances,
irreals.
**
Jo vaig viure a Gelida! :)
ResponderEliminarMolt bé, Isidor..¡¡ :)
ResponderEliminar