Llàgrimes de gel
congelades amb el temps,
ara es fonen
pel rostre serè.
Tempesta seca,
tro llunyà,
aire lleuger
que es porta tot
el que sobra.
I si una porta es tanca,
una altra molt més gran
s'obre.
L'esperança és la grandesa
dels quals encara esperen,
alguna gran cosa.
**