Esperança

Llàgrimes de gel

congelades amb el temps,

ara es fonen

pel rostre serè. 

Tempesta seca,

tro llunyà,

aire lleuger

que es porta tot

el que sobra.

I si una porta es tanca,

una altra molt més gran

s'obre.

L'esperança és la grandesa

dels quals encara esperen,

alguna gran cosa.

**