La màgia d'una mirada

Mirades tímides,

mirades de reüll.

Mirades sostingudes

que parlen, sense dir res.

Mirades de lluny.

També a curta distància,

d'aquelles que et tallen

la respiració, 

i et tremolen les cames.

Vull la teva mirada de cara

ni de reüll, ni tímida.

Vull els teus ulls, reflectits 

en els meus, i que em diguin

tot allò que la paraula, calla

Però alhora,

necessito sentir-ho

també,

de la teva boca
entremaliada.

**