Ets un ocupa

 Et penso desperta,
et penso dormida,
del dret i del revés.
Et veig a tot arreu,
fins i tot en els ulls dels altres.
Ets un ocupa
dins el meu cor i la meva ment.
Però no pateixis no et penso treure,

encara que tu m'ho demanessis,
no crec que fos possible,
faria un esforç,

 no et prometo res,
perquè el sentiment i l'amor
s'arrela i es queda
per molt de temps amb mi.

**

No hi ets

Estiro la mà i no et trobo,
sento d'alguna manera
la teva presència,
em sento feliç i en pau.
Estàs massa arrelat a mi,
i no et puc deixar anar.

Penso en els bons moments viscuts,

i els que no ho són, també.

Encara sort,
 que sempre,

 surt el sentiment,

per damunt de tot.

Però de sobte sento un fred,

una fredor que no m'agrada.
I és quan m'adono que tot és irreal,
perquè he obert els ulls, ben oberts,
i no hi ets al meu costat.

**

Gotes de mel

Gotes de mel
endolceixen la meva pell
cada vegada que t'apropes i em brindes
els teus petons i carícies.

Em quedo enganxada a la teva abraçada,
no vull que marxis,
 ni que els teus passos,
siguin d'anada sense tornada.

Si vens, em trobaràs,
si no vens,
tu t'ho perdràs,
i sense saber mai
el que haguès passat,
en realitat.

**

Només bastaren

Només bastaren unes paraules,
unes paraules ben senzilles.
Perquè tot hagués sigut diferent.
 Un, et vull veure.
Un, et trobava a faltar.
Que content que estic de veure't..!
Un, t'estimo o dos.
Si que diuen,

que les paraules, se les emporta el vent,
però de vegades són tant necessàries,

e igual d'importants que els fets.

**

De sobte vas aparèixer

A simple vista no em va agradar el lloc,

semblava un local auster i fosc,
però el que no m'esperava,
era el que m'anava a trobar.

Entre les ombres
res es percebia
tan sols quatre figures
que al fons, es movien.
Em vaig anant endinsant,
i poc a poc els meus ulls més veien,
encara que cap rostre conegut apareixia.

De sobte quelcom em va fer sobresaltar,
a les meves esquenes una veu,
una veu inconfusible,
d'aquelles que reconeixes
d'una entre mil,
només podies ser tu
amb el teu somriure tant tendre i afable.
En aquest precís moment
ho vaig veure tot clar,

vaig saber que eres tu,
eres tu, el meu destí
eres tu, el que jo esperava,

eres tu, el jo sempre havia desitjat,

i per fi et tornava a tenir,

al meu devant.

**

E

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà i caminem junts,
anirem per camins amb pujada,
també n'hi haurà de ben planers.
Vine i abraça'm tant fort
que no poguí ni respirar,
quedat,
 no marxis,
  no em deixis anar,
 mai més.

**

Casualitat

D'on surten les casualitats?
Quina finalitat tenen?
Las casualitats són moltes,
fins i tot em sorprenen.
Serà una senyal, serà el destí..
Jo ara mateix no se que pensar,
el que si se, 
es que tot això,
no és gens  normal.

**

Tu i jo

Les meves mans t'envolten
el coll amb delicadesa,
s'estrenyen,
perquè no et volen
deixar anar.
Les teves mans es perden
pel meu cos
encenent-ho cada cop més.
Mans suaus, carícies dolces,
moments, instants,
només teus i meus.

**

Ho vaig a intentar

Vaig a pensar-te,
perquè així et faré més important e inoblidable,
vaig a somiar-te,
perquè així et faré més perfecte,
vaig a sentir-te,
perquè així et faré més desitjable,
 vaig a estimar-te,
més, no crec,
però ho vaig a intentar.
Vaig a esperar,
a que tu em
pensis, somïis, sentis, i estimis
 igual,
 que jo,
a
TU.

**

Malgrat tot

 L'amor no es negocia,
ni els sentiments tampoc,
per això jo a tu t'estimo
malgrat tot.

**

Gelosia

Tinc gelosia de tot el que t'envolta,
de vegades,
em sento tant poca cosa
que no puc ni respirar.
M'agradaria ser quelcom important
per no sentir-me així,
i deixar de banda,
totes aquestes inseguretats,
i ser jo mateixa.
És obsessió? És amor?
Ni una cosa ni l'altre es mereixen,
tant patiment ni dolor. 

**

Un instante

La brisa del mar

me acaricia la cara

y un escalofrío me recorre

el cuerpo y el alma.

Me pierdo en tu tierna y profunda mirada

 me quedo ahí, 

quieta y callada

y capturo ese instante

para poder gravarlo 

y que perdure

por siempre.

**

Absències

Veig com les teves pupil·les es dilaten,
en el reflex dels meus ulls.

El meu cos tremola,
sota les teves mans en la meva esquena,
alhora que el meu somriure,

et demana a crits,
que la besis, a poc a poc.
Però hi ha alguna cosa que falla,
no em puc deixar portar,
és una força que no entenc.

Una guerra interna flueix,

entre cor i ment.
Tants dubtes, 

tants silencis i absències,
tant anar i venir,
deixen petjada,
i el meu cos reacciona així. 

**

Nits en blanc

Hi ha nits que són estranyes,

i a la vegada sorprenents.

Nits de insomni
nits en blanc.

Agafo un bon llibre,

de sobte entro en aquest món,

un món ben especial,

on la meva realitat es transforma

per un moment llarg.

M'imagino ser la protagonista

d'històries i aventures,

i sento que no hi ha res més,

en aquell moment,

al meu voltant,

i fa que el meu pensament,
 quedi lliure
de records desafortunats.

De vegades el llibre no m'atrapa

d'entre les seves mans,

llavors la meva imaginació vola,

no necessita fulles ni lletres,

per imaginar coses guapes.

Vivències desitjades,

instants esperats,

esperances,
somnis
amor
entre

tu
 i
jo.

*

Tus suspiros

Tus suspiros me vuelven loca.

Cada vez, que se te escapa uno,
pienso si seré yo el motivo,
y sin saberlo voy cogiendo
uno a uno,
para que no se me escape ninguno.
Guardados están
sin saber si son míos
pero te los cojo prestados
para tener al menos,

 algo tuyo.

**

Cos a cos

En els teus ulls, la meva mirada,

en la teva boca, el meu gust

en la meva pell, la teva dolçor

en la teva pell, la meva essència

i les carícies regalimen passió.

Jo sóc tu, tu estàs en mi

no som més que un,

que s'han trobat

i mai es separaran

vinguin mil tempestes

de vent o de foc

aquest amor

no es destruirà.

**

Temps de pluja

 Temps de pluja
dies de recolliment.

Per pot ser després,
deixar anar amarres
del pensament.

La meva ànima
es lliura de tempestats
i viatja més lleugera..
els colors són més vius
i jo somric com
l'arc de Sant Martí.

**

Decepció

 

Només quatre paraules

van bastar,
perquè tot canviés
i el meu somriure s'apagués,
va ser la teva sinceritat cruel.
Les paraules dolces següents,

ja no van servir de res,

perquè llavors ja semblaven,
pur teatre.

**

Vestida de tí

Voy a vestirme de noche,
de plata, de oro..

o mejor,
voy a vestirme con tu piel,
que sin ella no se ya,

 ni quien soy.

**

Silencis

El meu silenci, el meu fidel amic
sempre m'acompanya
mai em delata
només quan es trenca
i s'allunya, tinc por,
perquè llavors és lliure
i balla al seu antull,
es refugia entre parets
es destapa al minut.

De vegades esclata
i és llavors quan
intento agafar-ho, al vol
però no puc,
és més lleuger i àgil,
que el vent.
Fins que no es satisfà
i xopa de tot, no torna
a la seva immensa quietut
i torno a tenir-ho
ben a prop.

*

Dulce y amargo

Dulces tus labios
que me saben a miel
Amarga tu ausencia,
triste está mi piel.

***

Vull

Un gram de tendresa
dos grams de dolçor
tres de comprensió
quatre d'afecte
cinc d'amor
sis de lleialtat
set de companyia
vuit de sinceritat
nou de desig i passió..
i un quilo de petons i abraçades
és tot el que vull jo.

*

Regálame

Regálame una noche,

 que los días ya los conozco. 

Regálame una sonrisa porque tu cara

 se está quedando ya

en el olvido.

 Y vente ya a mi vida que está vacía

 y te echa de menos.

Tu cara me alegra, tu sonrisa me anima,

 tus palabras me alientan.

 Como tú solo sabes, reconfortas sin darte cuenta.

*