No hi ets

Estiro la mà i no et trobo,
sento d'alguna manera
la teva presència,
em sento feliç i en pau.
Estàs massa arrelat a mi,
i no et puc deixar anar.

Penso en els bons moments viscuts,

i els que no ho són, també.

Encara sort,
 que sempre,

 surt el sentiment,

per damunt de tot.

Però de sobte sento un fred,

una fredor que no m'agrada.
I és quan m'adono que tot és irreal,
perquè he obert els ulls, ben oberts,
i no hi ets al meu costat.

**