Absències

Veig com les teves pupil·les es dilaten,
en el reflex dels meus ulls.

El meu cos tremola,
sota les teves mans en la meva esquena,
alhora que el meu somriure,

et demana a crits,
que la besis, a poc a poc.
Però hi ha alguna cosa que falla,
no em puc deixar portar,
és una força que no entenc.

Una guerra interna flueix,

entre cor i ment.
Tants dubtes, 

tants silencis i absències,
tant anar i venir,
deixen petjada,
i el meu cos reacciona així. 

**