L'encontre

 L'encontre

Per la vora anava,
amb els meus pensaments perduda,
les ones se sortien del mar
com si al meu encontre anessin a acabar.

Anava tota absorta,
amb els meus senys i cavil·lacions
i de sobte va ocórrer,
a la llunyania et vaig veure
sense saber què fer,
si sortir corrent o quedar-me allà.

A poc a poc em vaig anar apropant
i de seguida vaig poder observar
que seguies tan distret
que ni la meva presència vares notar

Estaves igual,
amb la mateixa mirada,
i la mateixa posa,
en canvi, quelcom diferent
vaig poder apreciar.

Estaves allà assegut,
amb la mirada trista i perduda,
com aquell que espera alguna cosa
en la immensitat,
encara sabent que mai no arribarà.

Alguna cosa en tu havia canviat,
ja no era igual,
o potser en aquell precís instant,
vaig ser jo la que vaig caure en el compte,
que ja no sentia ni odi ni amor
i vaig deixar d’estimar-te sense més ni menys.

*