Silencis

El meu silenci, el meu fidel amic
sempre m'acompanya
mai em delata
només quan es trenca
i s'allunya, tinc por,
perquè llavors és lliure
i balla al seu antull,
es refugia entre parets
es destapa al minut.

De vegades esclata
i és llavors quan
intento agafar-ho, al vol
però no puc,
és més lleuger i àgil,
que el vent.
Fins que no es satisfà
i xopa de tot, no torna
a la seva immensa quietut
i torno a tenir-ho
ben a prop.

*