T'estimo i encara no se perquè
com l'aire que respiro
et sento dins meu.
Tinc gelosia del temps
i em desperto pensant-te
entre núvols de paper.
Sento fred, quan no ets aquí
i t'espero amb els dits estesos
com aquell que vol agafar-se
quelcom infinit.
*
*
Precioso. Lleno de calor.
ResponderEliminarGracias Raúl.¡¡
ResponderEliminar